De com "La Defensa Agraria" es va convertir en el casal selvatà / Joaquim M. Masadeu i Guitert
Masdeu i Guitert, Joaquím M.


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp, núm. 3 (desembre 1994), p. 57-64 : il.

L'Espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular : La Defensa Agrària de la Selva del Camp / Francesc Fortuño Bonet
Fortuño Bonet, Francesc


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. segona època, núm. 9 (2015) , p. 11-27 (Articles) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi de la sociabilitat al llarg de la història pretén ser un repte per treballar nous conceptes i lligar la història amb altres ciències socials, tot cercant la interdisciplinarietat i una visió totalitzadora. En aquest sentit, les associacions representen una font indispensable per treballar el que es coneix com a sociabilitat formal. Una d'aquestes associacions va ser la Defensa Agrària, entitat que per la seva influència és indispensable per entendre el passat selvatà del segle XX. Aquest article pretén centrar-se sobretot en quin va ser el seu paper durant l'última etapa de la dictadura franquista, quan l'associació, després de ser suprimida pel Règim, es mantindria viva en l'imaginari popular fins aconseguir constituir-se de nou (en el mateix espai que tenia abans) amb l'arribada de la democràcia. L'Agrària és doncs un bon exemple de com es va articular la sociabilitat rural durant un dels períodes més foscos de la nostra història recent.

Casal Selvatà (1954 - 1978): església i resistència cultural durant el segon franquisme a una vila del Camp de Tarragona / Roser Puig i Tàrrech
Puig i Tàrrech, Roser


Valls : Cossetània, 2001
200 p. : il. ; 24 cm (El tinter, 25) 
Bibliografia i fonts.
ISBN 84-95684-24-1

Tal com afirma l'escriptor Albert Manent en el pròleg, el paper de les parròquies va ser fonamental en la represa cultural i nacional de Catalunya durant el franquisme. A través del llibre que teniu a les mans coneixereu la vitalitat d'un centre parroquial d'una vila del Camp de Tarragona, un exemple de com es concretaren la vessant pastoral de l'Església en els moviments d'acció catòlica i la preservació de la identitat catalana. És un llibre de microhistòria, on hi consta el funcionament de les seccions, on es recullen les múltiples activitats dutes a terme, els noms i cognoms de les persones que les feren possible, des del rector fins al taquiller del cinema. És una etapa molt propera de la història que els més grans encara guarden en la memòria, però ja no els joves, i és per això que esdevé un testimoni indispensable per entendre el passat. L'aportació recupera documents i sobretot experiència, viscuda en forma de converses que posen al descobert molts fets fins ara ignorats per la majoria de convilatans.